1 Euro de gasolina en una ampolla de plàstic

CONTRA LA MANADA I ELS AGRESSORS: GASOLINA!

CONTRA LA MANADA I ELS AGRESSORS: GASOLINA!

He perdut l'indult, però no m'importa quedar-me a la presó. Van dir que havia patit un trastorn mental transitori, però no és cert. Potser en aquell moment va ser un impuls, però puc assegurar a qui vulgui preguntar-me ―ningú no em pregunta― que va ser com jo ho havia somniat. Millor, perquè al final no el vaig matar jo, sinó un imbècil que va voler ajudar. Sempre hi ha un imbècil amb bones intencions. Quan una somnia en la venjança cada nit i la venjança arriba, no importen les conseqüències. Volen indultar-me? Seria gairebé un senyal del destí, però m'és igual. Dormo tranquil·la a les nits i amb això ja n'hi ha prou. Quan vaig encendre aquell misto sabia que podia acabar a la presó. Si m'hagueren tirat un tret al front allà mateix, m'hauria mort feliç. Per sort, no estem en un d'aquells llocs on la gent va armada, i només vaig acabar amb unes quantes contusions, causades més per la debilitat que han deixat en el meu cos els anys que pel personatge que va intentar detenir-me.                                                                   

No intentaré justificar-me. L'únic que podria dir al meu favor és que sóc mare. Les mares ens entenem entre nosaltres, per això hi ha tantes mares demanant el meu indult, i jo guardo silenci. Potser si hagués estat una altra mare, seria jo la que demanés el perdó per a ella. Per mi no demano res.                                                                                                               

Van violar la meva filla fa quasi vint anys. Coneixia el violador. Per desgràcia, en aquest maleït món, estranya és la vegada que no el coneixen. Va començar el malson, però vaig ser el que s'esperava de mi durant un temps. Vam denunciar, vam guanyar el judici, va ser condemnat. Ens hauria d'haver pagat una indemnització que mai no va arribar i va acabar al carrer massa aviat. A vegades me'l trobava, com si el dolor de la meva filla no importés a ningú, només a nosaltres dues. I vaig ser raonable, no vaig protestar. A la gent li agrada que les dones guardem silenci i passem vergonya. La meva filla ja no anava sola enlloc. Jo l'acompanyava cada dia a l'autobús i la recollia a la parada perquè va viure atemorida durant set anys, i jo amb ella, perquè una mare pateix el que pateixen els seus fills i només gaudeix la meitat de les seves alegries. La víctima era la presonera i ell corria lliure i s'emborratxava, com sempre. Fins i tot, aquell dia, es va permetre el luxe de seguir-me fins la parada i preguntar-me per ella, per la preciosa vida que havia destrossat. Li vaig tirar l'aigua de l’ampolla d’on estava bevent i va riure. Vaig decidir que havia de tirar-li  per sobre alguna cosa més forta mentre el mirava entrar al bar de la cantonada. Així que vaig agafar la meva ampolla i vaig pagar a l'home de la gasolinera perquè me l'omplís amb un euro de gasolina. Vaig mirar aquella moneda, a la qual encara no m'havia acostumat, i vaig sentir que era el destí, que això ja ho havia somniat moltes vegades. I que estava bé.                                                                                                                                       

Quan vaig voler adonar-me'n, tenia un misto encès a la mà. El violador obria els ulls i la boca en un crit, la roba estava xopa de gasolina, l’ampolla de plàstic rodava per terra, l'amo del bar m'abatia per evitar-ho. Però el misto es va escapar dels meus dits i va encendre el bassal, l’ampolla, el violador. Des de terra, vaig mirar l'espectacle i no vaig fer res perquè ho estava gaudint. Vaig pensar paraules amb les quals no vaig ser educada.                                                                                                

Un personatge va treure un extintor i el va buidar... Van dir —ho diu també en la sol·licitud d'indult— que si li haguessin tirat les cortines per sobre en lloc de ruixar-lo amb químics, hauria sobreviscut. Però l'extintor el va matar. Jo no, l'extintor. Un imbècil amb bones intencions. 

 

Autora: Maria Zaragoza.

Llibre: HNegra. 

 

Text en castellà, traduït al català i llegit a la Plaça St. Jaume el 16 d'abril del 2018 en un acte organitzat per la Plataforma Unitària contra la violència de gènere, recordant a totes les víctimes de la violència masclista. 

Quan vaig voler adonar-me'n, tenia un misto encès a la mà. El violador obria els ulls i la boca en un crit, la roba estava xopa de gasolina, l’ampolla de plàstic rodava per terra.