Notícies de Horta-Guinardó

La CUP cedeix la figura de consellera al Consell de  Districte HG a un treballador de metro com a mostra de  suport

Actualment, les treballadores del metro es troben en un conflicte laboral des de finals de 2015. En tot aquest temps la direcció de TMB i el govern de la ciutat de Barcelona en Comú i PSC no han sabut trobar una solució al conflicte i donar resposta a les necessitats de les treballadores.

Per això al Ple de Districte del mes de juliol hi assistiran membres en vaga de TMB, per tal que puguin expressar públicament les seves demandes davant la regidora de Districte Mercedes Vidal, que també sosté el càrrec de presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona.

Aliè a allò declarat per l'OMS l'any 1992, que diu que l’homosexualitat no és pas una malaltia, el bisbe té tan poca feina que vol atribuir a fets quotidians explicacions recargolades. Això entronca amb la tradició d'oposició i negació dels avenços científics i de tota forma de progrés per part d'aquesta organització mafiosa anomenada església catòlica.

Els aires “de canvi” que bufaven en aquell moment convidaven a pensar que es podrien fer avenços en aquest sentit. Uns canvis que havien de venir donats per la voluntat política i alhora de l’enginy necessari per superar i desobeir aquestes normes quan fos necessari, per tal de fomentar l’empoderament de les classes populars.

La setmana prèvia a l'1 de maig ha arrencat amb un cinefòrum amb la pel·lícula La sal de la terra, un semidocumental sobre la situació d'un grup de miners mexicans del sud d'Estats Units que es van declarar en vaga els anys 50 i de la seva actitud reaccionària quan les dones comencen a donar suport a la seva lluita, fins el punt d'acabar sent-ne les protagonistes. La pel·lícula es basa en fets reals i va comptar amb alguns dels miners que es van declarar en vaga per fer d'actors.

Aquesta tarda la CUP havia de participar en un acte organitzat per Súmate al barri del Carmel. La ponent de la CUP que apareix al cartell és la diputada Mireia Boya, però finalment hi participava, en el seu lloc, una militant del barri.

Lamentem no haver pogut participar a l’acte, atès que, tot i haver-nos posat en contacte amb l’organització a la tarda per demanar que se’ns informés de qualsevol canvi provocat per la pluja, a l’hora de començar l’acte ens hem trobat que se n’havia modificat la ubicació per aquest motiu sense que se’ns hagués notificat.

Totes anàvem pensant què podríem fer: una activitat o acció original on les veïnes poguéssin sentir-se còmodes i orgulloses. Vam formar un grup de comunicació i les propostes sorgien, una darrera l’altra. Moltes idees atractives i creatives s’anaven sumant fins que vam decidir, finalment, quines portàvem a terme.

Aquest jou i les fletxes imperials formaven l'escut del partit feixista espanyol, la Falange. És l'esvàstica espanyola, un dels símbols del règim iniciat amb el cop d'estat de l'assassí Franco, que després d'una xapa i pintura, el 1978, perviu en els nostres dies.

L'any 2014 l'Ajuntament de Barcelona va engegar un procés participatiu. Una de les propotes de les veïnes va ser la de canviar el nom de Jardins del Príncep de Girona pel de Jardins del Baix Guinardó.

En el darrer Consell de Barri va reiterar-se la petició. La resposta del Districte va ser positiva, però van manifestar que no s’havia fet el canvi de nom perquè la ponència del nomenclàtor havia aturat els canvis de noms a la ciutat. La raó: hi havia més de 200 noms que es volien implementar a la ciutat.

Eren persones arribades al nostre districte, sobretot d’Andalusia, amb El Sevillano, fugint de la gana i la repressió feixista, que eren dues cares de la mateixa moneda. Com va dir la Custòdia, "en Andalucía sólo había trabajo para los que habían ganado la guerra". La gent va okupar solars i va començar a construir barraques amb les seves mans; eren gent amb "conciencia de clase, por eso nos empezaron a llamar el cinturón rojo".

El 10 d'octubre de 2013 la web del Patronat Municipal de l'Habitatge recollia l'adjudicació, en data 2 del mateix mes, mitjançant subhasta, de la propietat de sis locals de la promoció Can Cortada a Mercadona. La venda orquestrava la concessió en règim de dret d'aprofitament d'espai urbà durant 50 anys, per a la construcció i utilització d'un aparacament a la plaça Botticelli.

Pàgines