Es tracta del solar on va viure Manuela o La Manola, una dona del 36 que va participar activament en la defensa de Madrid davant el cop d’estat del general Franco i que, des de 1940, després de patir els horrors de la guerra i d’aconseguir reunir-se amb el seu marit Desiderio Babiano i el seu primer fill Helios, va viure a diferents barris d’Horta-Guinardó. El 1950 es va traslladar, definitivament, a la casa de la Rambla del Carmel, 26 bis, des d’on, juntament amb Desiderio, va distribuir premsa i propaganda del PCE i del PSUC, entre altres activitats que tenien com a objectiu tombar el règim feixista, així com també acollir activistes estrangers solidaris amb la lluita antifranquista. Manuela era activista feminista, fins al punt que el 1985, ja en “democràcia”, va ser engarjolada per defensar la despenalització i l’avortament lliure i gratuït. També va formar part de l’AVV del Carmel, des d’on va participar en les lluites per aconseguir transport públic pel barri, la urbanització de la Rambla del Carmel o l’escola pública, en aquest cas l’escola Tramuntana.

La Manola tenia un desig: aconseguir que la casa on ella havia viscut des de 1950 fins el dia de la seva mort, el 2009, tingués un ús social i públic al barri i alhora fos una referència, un testimoni visible de la lluita, silenciada i clandestina, contra el règim franquista.

Un dels fills de la Manola, Helios, va fer tot el posible per tal que aquest desig es fes realitat, però no va aconseguir que la societat propietària de la casa no l’enderroquès.

Per totes aquestes raons, l’assemblea del 15M del Carmel va fer una placa vindicant la memòria de la Manola i, uns anys més tard, unes veïnes del barri han fet seu el desig de la Manola. Així, el matí del dissabte 21 de maig passat van entrar al solar i van fer una bona neteja, amb la intenció d’obrir l’espai a la ciutadania i d’honorar la memòria de la Manola, tot col·locant la placa serigrafiada per les companyes del 15M, a més d'un cartell i una aquarel·la, i plantant algunes flors en una jardinera amb el seu nom. Dos dies més tard es va posar una pancarta que convocava una assemblea oberta el diumenge següent per decidir, entre totes les veïnes, els nous usos per l’espai.

Malauradament, i com era d’esperar, la societat propietària del solar no va trigar gaire a tapiar un jardí que havia estat obert per al gaudi públic i per honrar la memòria d’una dona que no va rendir-se mai.

El dijous 26 de maig uns operaris van tapiar l’accés al solar, van posar una càmera de vigilància i, per si no fos poc, van arrencar la placa, el cartell i l’aquarel·la en memòria de la Manola i també la pancarta que anunciava l’assemblea per tres dies més tard. Un portaveu de la propietat va dir a les veïnes, que es van acostar quan van saber el tancament de l’espai, que tenien permís d’obres i que el mes de juliol començarien a edificar el solar. Aquesta informació ha estat desmentida pel mateix ajuntament del districte durant el Consell de barri celebrat dimarts 7 de Juny.

L’assemblea es va celebrar davant la porta tapiada i estem segures que no serà l’última assemblea que s'hi farà. Volem mostrar tot el nostre suport a la lluita contra l’especulació i a la memòria de dones lluitadores com La Manola.