Tots recordareu o, si mes no, tindreu constància del que va ser la pandèmia d’heroïna que va patir tot l’estat, i especialment algunes zones del districte, com el Carmel, durant la dècada dels vuitanta. Socialment, aquesta droga fastigosa va produir una fractura que  treia el pitjor de la gent: recels, pors, violència, assenyalar o amagar a l’addicte, trencant famílies i amistats.

A nivell polític, bona part de l’esquerra del moment no va saber o voler enfrontar-s’hi: Potser un tema massa delicat per a molts, potser no voler obrir el debat o potser perquè teoritzant des de discursos acadèmics s’està més cómode que no pas baixant al carrer.

Com sempre, la dreta i els mitjans de comunicació van atiar el foc i generar més alarma, més estigmatització i presentant garrot i presó com a úniques sol·lucions per al problema. La por sempre us ha donat vots, l’entesa, i la convivència, alegria.

Però ara situem-nos a l’actualitat, quan tenim una altra pandèmia a tota Catalunya i especialment a certes zones del districte: El discurs de l’odi. Que ja va embogir a partir de l’1 d’Octubre de 2017, quan bona part de l’establishment no vau pair que més de dos milions de persones organitzéssim, participéssim i defenséssim fins i tot amb els nostres cossos una votació per a poder decidir el nostre futur.

No vau tenir prou amb enviar-nos milers d’agents armats, no. L’Ofensiva tenia que ser a cop de porra, de mitjans i fracturant la societat. Antes se rompe Catalunya que España. (Aznar) Hay que desinfectar antes de curar la herida (Borrell). Os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar (Cañas). Assenyalant com a “apestat”, com a boig, com a mala persona i, finalment, i sense vergonya, com a nazi ja no a l’independentista, sinó a qui defensa el dret a decidir i votar. Al demòcrata.

Que la seva voluntat d’expressar-se és provocar no se sap quines lleis (que canvieu i adapteu a mida per a suposades rebel·lions ja passades) ni quina espècie de convivència o moral. La de no qüestionar res i obeir, suposo. La de callar i ajupir el cap. Com qui vesteix massa provocativament, diria alguna ment de merda, i per tant, mereix alló que li passi. 

Perquè aquest discurs verinós i d’odi el que fa es posar a la víctima com a culpable, blanqueja l’agressió que ha sofert; inventant-se una provocació i reduint-la a una simple resposta. I ja està. 

Així ens trobem amb barris, famílies, amistats i veïnat fracturats i drogats pel vostre odi a que es pensi i es voti. Balcons assenyalats. Veïns assetjats. Façanes marcades. Insults a plena llum del dia. Por de sortir al carrer amb un llaç groc. A veure què et diràn avui. Puta independentista. “Catalufa de mierda”. Os “tendrían que matar”. Ves-te’n amb els presos. T’haurien de violar.

Tot aixó esperonat per uns mitjans de comunicació que enverinen sistemàticament la convivència, especialment, entre els sectors més humils i amb menys accés a la cultura i l’aprenentatge.

Tot aixó com a fonament del discurs i programa d’un partit, Ciutadans, que no ha nascut dins l’eix dreta esquerra, sinó de ple dins l’eix vertical de l’odi, i que ha aconseguit treure el pitjor de la gent i fer-ne quelcom socialment acceptable, digne de condecoracions i ja veurem si, fins i tot, projecte de llei.

Tot aixó com a estratègia de supervivència dels partits tradicionals, PSC i PP, i els regidors i personatges que dueu tota la vida vivint d’aquestes estructures més vicioses i clientelars que polítiques.

I, com amb els estralls de l’heroïna, tornem a tenir certa esquerra que us ho mireu de costat, com si el temps solucionés algun problema, com si un debat entre les bases fos terrible, com si no sabéssiu que fer discursos acadèmics és més fàcil que baixar al carrer i mullar-se de realitat, guanyar-se el sou i, per descomptat, el poder-vos ja no dir demòcrates, sinó creure-vos-ho.

Per tot aixó, des de la CUP, juntament amb organitzacions populars d’Horta Guinardó, diem PROU a un fenòmen que ni és passatger, ni és puntual, ni disminuirà si se li fa cas omís. 

La violència que genera el discurs de l’odi de mitjans, partits com Ciutadans, PSC y PP la estan patint veïns i, sobretot, veïnes a diari. I al feixisme no se’l discuteix, se’l combat. Com a la heroïna. Com a tot producte de laboratori que ens intenta destruir com a societat i com a persones. Perquè els que difoneu el discurs de l’odi , Ciutadans, PSC, PP i demés, que sou a la política i la convivència el que la heroïna a la humanitat. 

Se us ha acabat la impunitat. Ni una més. Ni una. Mai.

I si no hem tolerat qualsevol expressió etnicista o classista per part de partits com Convergència, no tolerarem que l’Ajuntament permeti que amplies zones del Turó de la Rovira i El Carmel portin anys plenes de pintades feixistes, amb esvàstiques fins i tot gravades als troncs dels arbres. 

Que feu cas omís a les agressions diàries i sistemàtiques, algunes d’elles físiques, a les Dones del Guinardó als voltants de la Plaça del nen de la rutlla. 

No permetrem cap mes cotxe ratllat amb acusacions d’independentisme als voltants del Parc de la Vall d’Hebron. 

Cap mes façana apedregada i tacada per tenir un llaç groc o una estelada al barri del Carmel. 

A que una manifestació “espontània” de reaccionaris de l’Upper diagonal baixi arribi fins el Baix Guinardó deixant un rastre de destrosses, amenaces i agressions a veïns. 

A que la majoria de dones que han dut un llaç groc a sobre hagin estat insultades, en ocasions, per la mateixa persona, i que tant la guàrdia urbana com els serveis socials no hagin fet res al respecte, i molt menys aquest consistori que diu “no donar l’esquena a la violència masclista”.

Podeu mirar als ulls dels vostres veïns assetjats i/o agredits i seguir fent com que no passa res? Podeu apostar, per una vegada, per la radicalitat i dignitat democràtiques? 

Potser necessiteu que us ho diguem en un llenguatge clar i comprensible per a alguns de vosaltres: No us en adoneu que donant peu al llenguatge de l’odi amb finalitats electorals, aquest es pot tornar contra vosaltres el dia de demá? Contra col·lectius com els emigrants, les dones, els sindicalistes, els homosexuals -senyor Collboni- o els diversos funcionals, -senyor Ortiz-. Tots som susceptibles de ser assenyalats per a treure vots! Tots!

I per als responsables de Barcelona en Comú. Quantes eleccions fan falta per a que veieu  que si no planteu cara a la nova droga que es el discurs de l’odi, els de ciutadans i demés partits que son com camells de la rabia, us trauran de les cadires a costa d’enverinar la gent i la convivència? Que no posicionar-se només te un futur? Desaparèixer. O que ni l’espai públic ni les institucions son espais neutrals?

Nosaltres ho tenim clar, i ho diem aquí, però sobre tot, ho direm i farem als carrers. Contra l’odi i el feixisme, ni un pas enrere!