En un context d’ofensiva neoliberal contra la classe treballadora, que colpeja especialment les dones, aquest 8 de març comemorem, com cada any, la Diada Internacional de la Dona Treballadora. Amb motiu de la Diada, el passat 2 de març, la CUP Capgirem Horta Guinardó va presentar una declaració institucional al plenari de districte proposant que l’Ajuntament de Districte donés suport a les accions i mobilitzacions unitàries de la Plataforma del 8 de març, així com al seu manifest. La declaració institucional va ser rebutjada amb els vots en contra del Partit Popular, Ciutadans i Convergència i Unió, mentre que va rebre el suport del Partit Socialista, Esquerra Republicana de Catalunya i de Barcelona en Comú. 

Els motius que van donar els diferents partits polítics per rebutjar la declaració van ser principalment dos: en primer lloc, es negaven a donar suport a la declaració sense haver pogut llegir el manifest (que no vam poder aportar dins a última hora pel fet que encara no s’havia fet públic); en segon lloc, entenien que parlar de ‘lluita’ donava un caràcter excessivament bel·ligerant al redactat, fet que no van voler assumir. 

Pel que fa al primer dels motius, l’argument demostra que la institució, lluny d’estar al servei de les reivindicacions feministes, s’erigeix com a limitadora de les seves demandes. El suport de les institucions a les demandes de les classes populars no pot estar condicionat al contingut concret d’un manifest unitari, ja que dubtar de la legitimitat del manifest és qüestionar  la legitimitat del moviment feminista i de les seves reivindicacions. 

En segon lloc, es va al·legar que la presència de la paraula ‘lluita’ (feminista) en el redactat de la declaració institucional donava al text un caràcter excessivament bel·ligerant. L’argument forma part d’una ideologia dominant que pretén instaurar la ficció igualitària. Es tracta d’una visió segons la qual les estructures masclistes són una qüestió del passat i, si bé encara es donen situacions de desigualtat, aquestes són producte de petits desajustaments que cal polir. Reminiscències del passat. Ignoren, per tant, i deliberadament, que el problema no és conjuntural sinó estructural. Ignoren la presència d’una estructura patriarcal capitalista que colpeja les dones de forma extremadament violenta. Es posen les mans al cap quan parlem de lluita feminista i ens acusen de dir ‘barbaritats’, mentre ignoren sistemàticament les barbaritats causades pel sistema patriarcal, del qual en són representants, quan ataca l’autonomia de les dones i reprimeix els seus cossos i la seva sexualitat. 

Dimecres, doncs, el districte d’Horta Guinardó podria haver-se posicionat a favor de les reivindicacions del moviment feminista. No ho va fer per l’oposició d’aquells partits que més bé representen els interessos del capital i el patriarcat. Sabíem, però que la lluita institucional tenia els seus límits i que la lluita (sí, la lluita) es fa al carrer, des de l’autoorganització feminista i des de la unitat popular. Des de la diversitat, juntes contra el patriarcat i el capital.